Biografia de Josep Carner

- Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, el 4 de juny de 1970), va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. 
- Màxim representant de la poesia del Noucentisme.
- Als dotze anys ja enviava escrits dels temes més diversos a la revista L’Aureneta.
- Va cursar els primers estudis al Col·legi de Sant Miquel. A l'escola es va adonar que la seva passió eren les lletres.
- El 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. 
- Dues carreres universitàries: El 1902 es va llicenciar en Dret i dos anys després ho va fer en Filosofia i Lletres.
- Amb només quinze anys, va guanyar el primer premi literari als Jocs Florals de Barcelona.
- Aquell mateix any va publicar el primer recull de versos, Llibre dels poetes, dirigia la revista literària Catalunya i va començar a col·laborar amb La Veu de Catalunya com a periodista polític fins al 1928.
Va publicar Verger de les galanies (1911), Les monjoies (1912), La paraula en el vent (1914) i Auques i ventalls (1914).
- El 1915 es casà amb Carmen de Ossa ( - Líbian, 1935), amb qui tingué dos fills: Anna Maria i Josep.
- Al 1920 Carner es presentà a Madrid a unes oposicions al cos consular, i al març del 1921, ingressa a la carrera diplomàtica, i marxa de Catalunya cap a Gènova per instal·lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya, on viuria fins 1924.
- Es casà amb la professora i crítica literària belga Émilie Noulet en segones núpcies i emprengué el camí de l'exili, primer a Mèxic (1939 al 1945). 
- A Mèxic va participar en la vida cultural del país col·laborant en revistes i editorials i fent tot tipus de traduccions. Entre el 1939 i el 1945 va ser professor a la Universidad Nacional i al Colegio de México. 
- Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, va tornar a Europa i es va instal·lar a Brussel·les, on va ensenyar llengua i història de la literatura espanyoas a la Universitat Lliure de Brussel·les i al Col·legi d'Europa de Bruges.
- Com a dramaturg, Carner va conrear el teatre amb obres pròpies com Al vapor (1901) i amb adaptacions escèniques com Canigó (1910). 
- L'abril del 1970, vell i malalt, Carner va fer una visita fugaç a Barcelona, després de 30 anys de no estar-hi i de quasi 50 de no residir-hi de manera permanent. El 4 de juny de 1970, pocs dies després de la visita, va morir a Brussel·les.
- És enterrat al cementiri de Montjuïc.