(Maria Campillo. "La mirada de Pere Calders", dins Margarida Casacuberta i Marina Gustà (eds.): De Rusiñola Monzó: humor i literatura. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p.108-109).
Calders té una visió dels contes que ha escrit. Els seus contes tenen un sentit contrari al vuitcentista, és a dir, als anys 1800. El punt de vista d'aquests contes és veure les coses tal i com són, és a dir, tal i com el propi autor les veu o també com vol que les vegin els que ho llegeixen. Hi ha hagut malentesos en l'obra de Calders des que va fer parlar del mitjó d'Antoni Tàpies, fins als programes televisius que han tingut molt èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada